La norma EN 12195 és una norma europea que estableix els requisits i les directrius per a l' estiba i subjecció de càrregues en vehicles de transport, com camions, remolcs i furgonetes. El seu objectiu principal és garantir la seguretat en el transport de mercaderies en prevenir que la càrrega es mogui o es desplaci de manera perillosa durant el viatge. Aquesta norma defineix diversos paràmetres i procediments que s' han de seguir per assegurar una estiba adequada.
Un dels aspectes clau de la norma EN 12195 és la consideració de les forces que actuen sobre la càrrega durant el transport. Per a això, s'utilitzen coeficients d'acceleració que representen les forces d'acceleració en diferents direccions: longitudinal (cap endavant o enrere), lateral (cap als costats) i vertical (cap amunt o avall).
Aquests coeficients són essencials per calcular les forces d' amarratge necessàries i garantir que la càrrega romangui segura en el vehicle.
El newton és la unitat de mesura de força en el Sistema Internacional (SI). Es representa amb el símbol "N". Un newton es defineix com la força necessària per proporcionar una acceleració d'1 metre per segon al quadrat (1 m/s²) a un objecte que té una massa d'1 quilogram (1 kg). En altres paraules, un newton és la quantitat de força requerida per canviar la velocitat d'un objecte d'1 kg en 1 metre per segon cada segon.
En el context de l'estrebada i la subjecció de càrregues, és comú treballar amb múltiples del newton, com el decanewton (daN) o el quilonewton (kN). Un decanewton equival a 10 newtons (1 daN = 10 N), mentre que un quilonewton equival a 1,000 newtons (1 kN = 1,000 N). Aquests múltiples s'utilitzen per expressar forces més grans d'una manera més pràctica.
En la norma EN 12195 i en les etiquetes identificatives dels amarratges i altres elements utilitzats en l'estrebada, les forces se solen mesurar en newtons (N) o en els seus múltiples com el decanewton (daN) i el quilonewton (kN). L' ús d' aquestes unitats de força és fonamental per realitzar càlculs precisos i assegurar que les forces d' amarratge siguin adequades per mantenir la càrrega de manera segura durant el transport.
En el context de la norma EN 12195, és essencial comprendre el concepte de Força Nominal de Tensat (STF), coneguda com a Standard Tension Force en anglès. La STF es refereix a la força de tensió nominal que es determina a través de proves específiques en dispositius d' amarratge utilitzats per assegurar càrregues durant el transport.
Aquesta mesura de força s'expressa en unitats de newtons (N), així com en els seus múltiples, com el decanewton (daN) o el quilonewton (kN). Normalment, la STF es troba clarament indicada en etiquetes o plaques adherides a trinques i altres dispositius de subjecció.
La importància de la STF rau en la seva capacitat per avaluar i garantir la idoneïtat d' un dispositiu d' amarratge en la retenció segura d' una càrrega durant el transport. A la pràctica, una trinca amb una STF més elevada pot reduir la necessitat d'utilitzar múltiples trinques o amarratges per assegurar una càrrega. Això simplifica i agilitza el procés d' estiba i subjecció, augmentant l' eficiència i la seguretat en el transport de mercaderies.
En resum, la Força Nominal de Tensat (STF) és un paràmetre crucial segons la norma EN 12195 que avalua la capacitat de dispositius d'amarratge i la seva eficàcia en la subjecció de càrregues durant el transport. Optar per trinques amb una STF més alta pot reduir la quantitat d' amarratges requerits, millorant així l' eficiència i la seguretat en el procés d' estiba de la càrrega.
